No és norma habitual dels membres de “urologia.cat” entrar a valorar temes més propis de la política i la sociologia, no obstant com a web compromesa amb la ciutadania no podem deixar de donar el nostre punt de vista basat amb l’experiència del treball diari del metge, respecte al manifest per a la “lengua común” que recentment han promulgat un grup de “intelectuals” espanyols.

En primer lloc recordar que a Catalunya coexisteixen dues llengües majoritàries, una el català, la llengua  autòctona i pròpia de Catalunya des de fa més de 1000 anys i que ens ha arribat fins a nosaltres no sense haver patit en la seva història múltiples dificultats sobretot en forma de lleis estatals que prohibien el seu ús; i l’altre el castellà, que comença a tenir una mica de rellevància social a partir de la seva imposició després de la guerra de successió al segle XVIII i que multiplica considerablement els seu ús a partir de les immigracions a Catalunya de la segona meitat del segle XX. Recordar també que les llengües, avui en dia, no es consideren solament un simple mitjà de comunicació sinó que corresponen a la màxima expressió de la identitat cultural i nacional de les persones que les utilitzen com a llengües pròpies.

La veritable importància i autenticitat del bilingüisme a Catalunya resideix en la possibilitat dels seus habitants de poder expressar-se amb la seva llengua pròpia en qualsevol moment i lloc. Això implica el coneixement del català i el castellà per part de tothom, la qual cosa farà possible que cap persona hagi que patir discriminació en aquest tema. Però desgraciadament, avui en dia, encara hi ha molta gent que viu i treballa a Catalunya que no parla ni entén el català. Actualment, es constata que són molts els pacients que s’han de relacionar amb metges nouvinguts que no entenen les preguntes i explicacions que se’ls hi dona en llengua catalana; per altra banda, als metges els hi  és sovint impossible dirigir-se en català als seus pacients, i lògicament, han de canviar d’idioma; en ocasions ja des d’un inici se li demana al metge que  parli en castellà i d’altres vegades és el propi metge, que veient que la comunicació no és prou fluïda i comporta dificultats per a la realització d’una correcta anamnesi, el que decideix realitzar el canvi.

Creiem que davant de tot això i les constatacions en diversos estudis prou seriosos que l’ús social del català està baixant, que cal insistir en el model d’immersió lingüística que garanteix el perfecte coneixement final de les dues llengües  per part dels alumnes (això ho demostren els estudis realitzats i els exàmens de selectivitat, on per cert, aquest any la nota mitja de castellà ha estat superior a la del català).

Malgrat tot això encara sentim veus, com les d’aquest “manifiesto”, que amb tot cinisme, ja que es tracta de persones que són prou conscients de la realitat, diuen que el castellà ,la llengua que a Catalunya  majoritàriament ens trobem al carrer, als productes de consum, als mitjans de comunicació a l’oci i entreteniment, a la informàtica, a les telecomunicacions…està en perill en aquest territori. Aquesta mateixa gent també, amb l’excusa de sentir-se discriminats perquè els seus fills no poden estudiar amb la seva llengua materna, el que pretenen és aconseguir que el català no sigui obligatori, i que en definitiva els seus fills no perdin el temps estudiant aquesta llengua que sempre i sistemàticament han volgut menysprear.

Cal dir també que durant dècades el sistema sanitari català s’ha enriquit de metges forans, la majoria vinguts d’altres punts de l’estat espanyol i que en la seva gran majoria s’han adaptat i integrat correctament a Catalunya  i a la seva realitat plural tot aprenent la llengua del país i utilitzant-la sempre que ha calgut juntament amb la seva llengua materna; en canvi, també s’ha de dir, que alguns facultatius nouvinguts, afortunadament una minoria, amb una manca evident de sensibilitat i respecte, i una cultura basada en la prepotència,  mai han volgut fer el mínim esforç per intentar comprendre la realitat del territori que l’ha acollit i aprendre i utilitzar la seva màxima expressió diferencial: la llengua. Esperem que els nous metges, vinguts possiblement de territoris més llunyans i desconeixedors de la realitat catalana, puguin amb l’ajuda de tots nosaltres, adaptar-se ràpidament a les dues llengües oficials del territori.

Doncs bé, a partir d’aquestes observacions, el fet d’agafar una llengua concreta, en aquest cas el castellà i dotar-la de la categoria de  “lengua común “ per a tots (i per tant passar a ser la única obligatòria a Catalunya), no deix de ser la enèsima i per ara darrera imposició que sobre matèria lingüística es vol fer patir al nostre país. Les llengües són de les persones, i alhora totes les persones també tenim el deure de respectar la cultura i la llengua pròpia dels territoris on la vida ens pot portar; la prepotència i la imposició (paraules de molt poca sensibilitat cultural per a persones que s’autoanomenen intel•lectuals), amb el temps, poden ser castigades per altres imposicions de llengües que en el futur segurament seran més grans i més utilitzades per a la comunicació entre els pobles.

If you want a professional and reliable web hosting service, read this fatcow review and your search will end here.

Web Recomenda

logo acuclogo sculogo acmt